PYRÉNÉES ANDORRA | REVISTA NADAL ALIMENTACIÓ

l’hagi sorprès o que li agradaria incorporar a la seva cuina? La truita de riu em resulta molt familiar, ja que també es consumeix molt al Japó, tot i que encara no l’hem treballat al Nomo. M’encantaria fer-ho. També m’atra uen els productes de muntanya, com el xai o la caça, tan presents en la gastronomia pirinenca. Crec que po drien inspirar noves propostes de guisats o barbacoes amb un toc japonès. Encara em queda molt per descobrir d’aquesta regió, i això m’emociona: cada territori té una història per ex plicar a través del seu producte. Nadal és temps de reunió i tradició. Com a xef japonès establert a Catalunya, com el viu? Té algun record o plat especial que li representi aquesta època de l’any? Cada Nadal tinc el privilegi de ser convidat pels meus so cis, Borja i Joan, a casa de la seva família. Hi compartim la taula i els plats de la seva mare, la Lluïsa, una excel·lent cuinera. De fet, gràcies a ella va néixer un dels plats més emblemàtics del Nomo, la croqueta de cua de vedella. La Lluïsa em va ensenyar a preparar croquetes amb restes de guisats barrejades amb beixamel. A partir

d’aquesta idea, vaig voler crear una versió japonesa: vaig cuinar cua de bou amb soja, sake i verdures, i en vaig fer una croqueta. És un plat que representa a la perfecció l’esperit de la nostra cuina: tradició i creati vitat unides. Si hagués de definir el sabor del Nadal, quin seria? Al Japó, quan era petit, el Nadal significava pastís de crema de maduixa i pollastre fregit KFC, no sé per què, però així ho fem al Japó. Ara bé, després de vint anys de viure aquí i de divuit anys seguits de menjar els plats de Nadal de la Lluïsa, el meu sabor nadalenc és, sens dubte, l’escudella. I el final perfecte sempre arriba amb els torrons i les neules. Ara, aquests sabors ja formen part de la meva història i del meu Nadal.

A principis d’any, inaugurarem l’espai NOMO, de sushi per emportar, a la planta d’alimentació de Pyrénées Andorra.

Nadal 25 ⁄ PYRÉNÉES 13