REVISTA NADAL MODA

més important per començar a trobar nens que puguin competir per Andorra. Parlem de la teva manera d’entrenar. Com és el teu dia a dia quan no estàs competint? Quin tipus de rutina se gueixes per mantenir-te al màxim nivell? Quan estem ja en període d’entrenament de volum, com el que començarem ara a l’hivern, generalment fem dos entrenaments al dia, normalment un al matí i un a la tarda. A més de l’anàlisi de vídeo, els entrena ments i la feina al gimnàs. Al canal, tot passa molt de pressa. Quin paper juga la men talitat i la capacitat de decisió en mil·lèsimes de segon? Nosaltres treballem durant moltes hores a l’any per dos minuts de baixada. Pots tenir assolits tots els concep tes, pots estar al màxim nivell físic, però al final tot es reduirà a la teva capacitat mental per afrontar aquella baixada. Jo ho encaro més cap a les petites coses que puc controlar, que no cap a què penses durant aquests dos minuts. Sé que, mentre competeixo, el meu cap hi està centrat i no li puc demanar que estigui per més co ses. Confio que tot el que he de fer sigui dins el meu cap. Per això, m’intento centrar sempre en tot el que és previ a la baixada: la preparació, la rutina que he de seguir

pectiva què és el que es va aconseguir. És una sisena plaça, un diploma olímpic, i li reconec molt més valor del que li vaig donar el dia que vaig aconseguir-lo. Hi ha algun escenari en particular que per a tu sigui espe cial o que t’agradi més que els altres? Sens dubte el Parc del Segre. És el lloc on estem més còmodes, on ens sentim més a casa; és un canal que po dria baixar amb els ulls tancats! Quan no ets a l’aigua, quin és el teu refugi? Què t’agrada fer per desconnectar? Si soc sincera, soc una persona molt, molt activa. Quan no estic entrenant, em costa molt estar-me quieta sen se fer res, i moltes vegades m’he d’obligar a fer-ho. Així que me’n vaig al mar o a la muntanya. Parlant de reptes futurs, quins són els teus objectius a curt i llarg termini? A curt termini, l’objectiu de la temporada vinent serà el Mundial, que per a nosaltres és la competició més im portant de la temporada. Encara que les de 2026 i 2027 també ho són. A llarg termini són els Jocs Olímpics de Los Angeles, poder anar-hi i aconseguir una medalla. Què diries als joves piragüistes andorrans que et veuen com un referent i volen seguir els teus passos?

ESPORTS

“Treballa dur, gaudeix del procés i somia en gran.” Crec que defineix com he viscut el camí fet fins aquí i també descriu com vull que sigui el meu camí els pròxims anys.

Mònica Dòria “Posar un petit país com és Andorra a l’elit mundial és un privilegi.”

La piragüista andorrana Mònica Dòria és un referent de su peració. Després de destacar en els Jocs Olímpics de París, on va aconseguir el primer diploma olímpic per a Andorra, Dòria s’ha consolidat com una de les millors esportistes nacionals de tots els temps. La seva passió pel piragüisme va néixer ben aviat, quan amb només 8 anys va començar a entrenar al Parc del Segre de la Seu d’Urgell. Des de llavors, la seva carrera ha estat marcada per la constància, l’esforç, la disciplina i el desig constant de superar-se. A més de la seva carrera esportiva, Dòria també conserva un vincle especial amb el Nadal, recordant amb nostàlgia la seva in fantesa quan venia a Pyrénées Andorra per viure la màgia nadalenca. En les pròximes línies, Dòria comparteix les se ves reflexions sobre el camí recorregut, els reptes i l’emoció de representar Andorra al més alt nivell. Com va començar la teva història amb el piragüisme? Vaig començar a fer piragüisme al Parc del Segre de la Seu d’Urgell, amb els cursets d’estiu que feien des del Club Cadí Canoë-Kayak. De fet, jo tenia vuit anys el pri mer estiu que vaig anar-hi. L’interès va començar per aquí. També recordo el primer dia que vaig agafar una

piragua. Va ser un dia de màxima frustració, perquè no la podia moure, però suposo que això és el que em va acabar enganxant; el fet de sentir que anava millorant i que, de mica en mica, anava superant totes les pors. Ets de la Seu, però has viscut sempre a Andorra, què sig nifica per a tu competir per un país petit? A mesura que m’he anat formant, que he anat creixent, i sobretot que he anat aconseguint resultats, el país també es va posicionant molt més. I, ara mateix, posar un petit país com és Andorra a l’elit mundial és un pri vilegi. Em sento una afortunada. Andorra no és coneguda tradicionalment com una po tència en aquest esport. Quina és la teva motivació per voler canviar aquesta percepció i situar-la en el mapa in ternacional del piragüisme? Abans de mi, hi va haver Montse Garcia, que també va representar Andorra en uns Jocs Olímpics. Entre la Montse i jo, hi va haver un període en què l’esport gairebé havia desaparegut del país. A mi m’encantaria que tot el que estem fent ara servís perquè tot un seguit de nens i nenes volguessin continuar aquest projecte. Des de la Federació, enguany es fa una aposta una mica

abans del dia de competició o el mateix dia, i en tot allò que crec important perquè aquella baixada em surti bé. Hi ha alguna cursa que recordis amb especial afecte? Un moment que per a tu hagi estat un punt d’inflexió en la teva carrera? Sense cap dubte, la que recordo ara mateix és París. Pel nivell de tensió, de pressió i d’intensitat que generava. Per mi, va ser un punt d’inflexió molt gran. Ja no només pel diploma olímpic i la final olímpica, sinó també per les baixades, que no em van acabar de sortir com jo vo lia. Va ser un moment de derrota, d’enfonsament. Però em quedo amb el fet que vaig ser capaç de girar la trui ta, de canviar de xip, i l’endemà tornar-hi, ser allà dalt, davant de tothom i com si no hagués passat res. Allò em va donar la força de dir que soc capaç de fer això i molt més. Sobre el diploma olímpic i després d’uns mesos d’assimi lació, com ho veus, això de formar part de la història de l’esport andorrà? En aquell moment vaig sentir ràbia per no haver pogut arribar on volia. Encara ho segueixo sentint una mica de la mateixa manera, però també veig amb més pers

Els diria que gaudeixen de l’esport, sigui de rem o de qualsevol altre tipus. Que s’ho passin bé i, sobretot, que es comprometin molt amb el que volen aconseguir. Finalment, tens algun record especial del Nadal a Pyrénées? Era molt petita, quasi no en tinc records. Però sí que recordo haver-hi anat algun cop a rebre el Pare Noel o els Reis Mags per donar-los la carta.

Nadal 24 ⁄ PYRÉNÉES 85

84 PYRÉNÉES ⁄ Nadal 24